Don't wait. The time will never be just right - Napoleon Hill
El procés de selecció de l‘edició 2020-2021 va haver d’adaptar-se per garantir la seguretat de tothom. Tot i els inconvenients, es van realitzar dues rondes classificatories amb un total de nou participants provinents de quatre universitats diferents: INEFC Lleida, INEFC Barcelona, Blanquerna i Vic.
Els i les participants de la primera ronda van ser: Mar Tristán, Anna Jòdar, Judit López, Èlia Turon, Guillem Ninou, Paula Bertran, Pau Iglesias, Cristina Bru i Maria José Quero. Tot i la gran qualitat de tots els treballs, només quatre van passar a la gran final que va ser una festa participativa, democràtica i oberta a tothom. Mitjançant una taula rodona, la sessió va promoure el diàleg mutu entre el jurat i les participants. Es van avaluar les presentacions en funció de les puntuacions de les companyes (coavaluació), de las mateixes (autoavaluació) i del jurat.
Les persones guanyadores han gaudit d’un any de col·legiació gratuïta al COPLEFC, un any de subscripció gratuïta a FIEP Catlunya i una xarxa de contactes i relaciones personals enriquidores.
Finalistes
Mar Tristán
TÍTOL: INFLUÈNCIA DE L’AVALUACIÓ EN LA MOTIVACIÓ DE L’ALUMNAT
Una avaluació formativa-formadora i compartida en Educació Física
L’avaluació en el context educatiu és un element curricular que ha estat en el punt de mira i que ha anat evolucionant. L’avaluació hauria de ser un procés que ens permeti ajudar a guiar, orientar, valorar i analitzar l’aprenentatge de l’alumnat tant als docents com al propi alumnat; on l’error no s’eviti, i on s’entengui que es el moment més idoni per l’aprenentatge.
A demés, la manera en que es contempla l’avaluació i l’entén el docent serà clau, perquè serà la que transmetrà a la seva classe. Cal recordar la gran responsabilitat com a professors/es que tenim, ja que influïm en gran mesura al nostres alumnat.
En aquest treball s’ha centrat en l’autoavaluació (diana d’aprenentatges, graelles) i avaluació entre iguals ( rúbrica compartida): per generar una capacitat reflexiva i crítica que permeti a l’alumnat ser més conscient de les seves accions i la dels altres, i on els criteris d’avaluació s’han de tenir clars i assumir-los per poder anar cap a la nostra meta.
Estudis mostren que si l’alumnat participa de manera activa en el procés d’avaluació, té una responsabilitat i un control en la seva qualificació, incrementarà el seu compromís, el seu aprenentatge i la seva motivació. A més a més, existeix una relació positiva al satisfer les 3 necessitats psicològiques bàsiques ( autonomia, competència i relació) i un increment de la motivació a les classes.
Quin es el problema? La gran feina que suposa generar aquest tipus d’avaluació i la implicació diària, la incertesa de la novetat i la por que tenim dels nostres alumnes a que no siguin sincers amb ells/es mateixes…
Solució: Comprendre la incertesa que suposa integrar alguna cosa nova i comprendre per a que ens serveix l’avaluació i potser fer una canvi de perspectiva. Està a les nostres mans, tu esculls
Tal i com vaig llegir en el confinament en un twitt d’en Marc Bertran;
“L’avaluació, ha de ser com en una carrera, els diferents avituallaments que es fan per poder arribar a la meta final”
Paula Bertran
ANÀLISI I APLICACIÓ DE LA COMPETÈNCIA INTERCULTURAL A TRAVÉS D’UNA UNITAT DIDÀCTICA D’EDUCACIÓ FÍSICA EN ALUMNES DE 2N D’ESO
La cooperació i la igualtat estan clarament acceptades per multitud d’autors com a valors a treballar per emfatitzar un component humanitari a l’educació de la població. S’accepta, de manera general, que cal donar a la societat aquest component des de la formació a les escoles. La globalització i l’avanç tecnològic ens han portat a conèixer, comunicar-nos i conviure amb persones que pertanyen a cultures molt diferents a les nostres i amb creences, valors i conductes molt diverses. La finalitat d’aquesta investigació ha estat veure quins beneficis pot aportar, al component humanitari, l’aplicació d’una unitat didàctica dissenyada especialment per treballar la competència intercultural en un col·lectiu de joves. Per tal de realitzar la intervenció s’ha emprat una metodologia mixta, on s’avaluaven els resultats tant de forma quantitativa com qualitativa. A l’hora d’avaluar l’efecte d’aquesta intervenció s’ha realitzat un qüestionari abans i després de la posada en pràctica de la unitat didàctica. També al final de l’estudi s’han realitzat entrevistes a quatre dels participants. Els resultats obtinguts indiquen que, a través de la intervenció dissenyada, el nivell de competència intercultural de l’alumnat ha millorat. Cal esmentar que, quan analitzem per gèneres, les noies tenen una major competència intercultural, segons els qüestionaris, tant abans com després de la intervenció. Analitzant les entrevistes, però, s’observa que les diferències entre gèneres no són tan grans. Les observacions suggereixen que seria avantatjós treballar la competència intercultural a les escoles i ampliar l’estudi atenent a altres variables.
Paraules clau: Competència intercultural; competència personal i social; educació física; unitat didàctica.
Anna Jodar
TÍTOL: PERCEPCIONS D’ALUMNAT I PROFESSORAT: ESTUDI COMPARATIU DELS CONTINGUTS TREBALLATS A EDUCACIÓ FÍSICA
Antecedents i objectius: El present estudi reconeix la necessitat de considerar les percepcions de l’alumnat per tal d’ajustar les accions del professorat perquè coincideixin amb la intenció educativa (Gaviria & Castejón, 2016; Gutiérrez, Pérez, & López, 2011; Rikard & Banville, 2006). Alhora adopta el model del triangle interactiu com a base del procés d’ensenyament-aprenentatge. D’aquí que l’objectiu de l’estudi sigui comparar la percepció de l’alumnat sobre els continguts que ha treballat amb la percepció del professor. També, s’han explorat els motius que els portaven a percebre els continguts de forma qualitativa i la relació entre el rendiment acadèmic i el nivell de concordança amb la percepció del professor.
Mètode: La mostra estava formada per 54 alumnes de primer d’ESO i el seu professor d’Educació Física (EF). La recerca va utilitzar una metodologia mixta; es van administrar qüestionaris i es van realitzar entrevistes a professor i alumnat del centre. L’anàlisi de dades inclou la descripció, interpretació i anàlisi estadística de les variables d’estudi. Es va utilitzar una prova-t per una mostra per determinar les diferències entre percepcions. La relació entre variables es va determinar mitjançant una correlació de Spearman.
Resultats: S’han demostrat diferències entre la percepció de l’alumnat i professor sobre els continguts treballats a les sessions d’EF. Tot i la coincidència entre alumnat i professor en algun dels motius, s’han observat algunes discrepàncies que indiquen que l’alumnat percep el contingut d’accions diferents a les proposades amb intencionalitat educativa. No s’ha trobat relació entre el rendiment acadèmic de l’alumnat en l’assignatura d’EF amb el nivell de concordança que presenta amb la percepció del professor.
Conclusió: En conclusió, existeix un desajust entre la percepció del professor i alumnat que cal deixar d’ignorar i tenir en compte per a millorar la pràctica docent. La necessitat de conèixer les percepcions de l’alumnat sobre les accions del professorat tindrà vital importància a l’hora de guiar l’alumnat i oferir les ajudes necessàries durant el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Paraules clau: percepcions, continguts, comparació, educació física, secundària.